Un estudi recent de l’IRTA-CReSA, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), ha investigat dos brots recurrents de tuberculosi bovina en una mateixa zona de Catalunya, separats per nou anys de diferència: el primer entre 2009 i 2012 i el segon entre 2021 i 2022. En total, van resultar afectats cinc ramats de boví i almenys dos senglars, i tots els ramats van haver de ser sacrificats per complet, el que es coneix com a buit sanitari, en algun moment del procés d’erradicació de la malaltia.
La tuberculosi bovina, causada principalment pel bacteri Mycobacterium bovis, és una malaltia infecciosa crònica que pot afectar tant animals com persones. A Catalunya, la incidència és molt baixa i el 2023 el país va aconseguir l’estatus d’oficialment lliure de tuberculosi bovina. Tot i això, de tant en tant encara es detecten brots esporàdics, que poden estar relacionats amb la persistència del bacteri dins dels ramats o amb la seva transmissió des d’altres espècies, com el senglar o el bestiar cabrum. Aquesta complexitat, amb diversos hostes implicats i una infecció de progressió lenta, fa que l’erradicació completa sigui una fita realment complexa.
Mitjançant seqüenciació genòmica completa dels aïllats de M. bovis i l’anàlisi epidemiològica dels brots, l’estudi va identificar una infecció residual de llarga durada dins d’un ramat boví que havia actuat com a pont entre els dos brots i, alhora, com a font de transmissió cap al senglar (amb una afectació molt baixa, d’aproximadament el 2% dels animals analitzats).
La denominada infecció residual fa referència a la presència continuada d’animals infectats però no detectats pels mètodes diagnòstics habituals. Es tracta d’un concepte “paraigua” que inclou:
La infecció residual és un obstacle central per a l’erradicació de la malaltia, ja que el bacteri es pot mantenir i circular dins d’un ramat sense que ho detectem a temps, provocant nous brots, inclús anys després. Aquest estudi posa de relleu la importància de dur a terme investigacions epidemiològiques exhaustives en casos recurrents de tuberculosi, per detectar punts febles en el control i comprendre millor com es manté i es transmet la infecció. En aquest sentit, la vigilància genòmica basada en tecnologies de seqüenciació massiva és una eina molt útil per entendre les cadenes de transmissió i millorar les avaluacions de risc.
En conjunt, amb l’objectiu de reduir la probabilitat de recurrència d’aquesta infecció persistent. l’estudi subratlla la necessitat d’aplicar estratègies de vigilància basades en el risc, amb mesures com:
Aquest estudi ha estat publicat en anglès i en accés lliure a la revista Transboundary and Emerging Diseases:
El treball ha estat finançat pel projecte INNOTUB II – EFA115/04 del programa Interreg POCTEFA 2021–2027 i per l’encàrrec de serveis del DARPA a l’IRTA-CReSA.
