La vacunació representa una eina prometedora per complementar els programes de control i eradicació de la tuberculosi animal, especialment en regions on les estratègies basades en el diagnòstic i l'abatiment d'animals infectats no han aconseguit eliminar la malaltia o no són viables. No obstant això, perquè el seu ús sigui factible, les vacunes no només han de ser eficaces, sinó també compatibles amb les tècniques de diagnòstic.
En un estudi anterior dut a terme per membres de la xarxa INNOTUB II, es va dur a terme una avaluació preliminar de l'eficàcia i la interferència en el diagnòstic de diferents prototips en un model de ratolí. La investigació va incloure una vacuna viva, vacunes basades en micobacteris inactivats per calor i altres inactivades per bacteriòfags; aquestes últimes estaven dissenyades per mantenir un perfil antigenic més similar al de les bactèries vives que el que s'obté mitjançant el tractament tèrmic, que provoca una denaturació incontrolada d'aquests antígens. A partir dels resultats, alguns dels candidats més prometedors es van seleccionar per a una caracterització més detallada del seu rendiment contra la tuberculosi en cabres infectades.
En aquest estudi, publicat recentment a la revista Vaccine, investigadors de NEIKER i IRTA-CReSA han investigat els efectes de tres candidats a vacuna sobre la progressió de la malaltia, la càrrega bacteriana i la resposta immunitària en cabres infectades amb Mycobacterium caprae, centrant-se en la seva eficàcia protectora i la interferència en el diagnòstic. Les vacunes avaluades van ser una basada en Mycobacterium bovis inactivat per calor (HIMB), una altra basada en *M. caprae* inactivat per faghàg (PIMC) i una vacuna viva de Mycobacterium microti (LMM).
La gravetat de les lesions totals es va reduir significativament en els animals vacunats en comparació amb els animals infectats que no estaven immunitzats. A més, algunes de les vacunes van induir efectes beneficiosos en altres paràmetres associats a la progressió de la malaltia, com ara una reducció de la càrrega bacteriana, el volum de les lesions als ganglis limfàtics afectats, la mineralització del teixit pulmonar o la propagació de la infecció més enllà del lloc d'entrada del bacteri.
L'altre aspecte clau per permetre l'ús de vacunes en animals sotmesos a proves diagnòstiques de tuberculosi bovina és evitar que provoquin interferències, és a dir, reaccions creuades que donin falsos positius. Les tres candidatures de vacuna van mostrar una lleu interferència quan es va dur a terme la prova oficial, coneguda com a assaig de liberació d'interferó gamma, utilitzant tuberculines convencionals. No obstant això, la vacunació amb qualsevol d'elles va ser compatible amb aquesta mateixa tècnica quan es van utilitzar antígens definits dissenyats per a diferenciar els animals vacunats dels que estaven realment infectats, una estratègia coneguda com a DIVA (Differentiating Infected from Vaccinated Animals).
Els resultats indiquen que la vacunació amb qualsevol dels tres prototips avaluats ajuda a millorar la resposta a la infecció per M. caprae, tot i que els efectes van ser més pronunciats amb les vacunes HIMB i LMM. El prototip HIMB es va destacar per la seva capacitat per reduir la càrrega bacteriana i potenciar la resposta immunitària innata, alhora que causava una interferència mínima en les proves de diagnòstic, especialment quan es van utilitzar reactius DIVA.
Per la seva banda, la LMM va demostrar una excel·lent compatibilitat amb les estratègies de diagnòstic DIVA i una reducció notable de les lesions i la presència bacteriana, la qual cosa la converteix en una alternativa prometedora, malgrat les possibles preocupacions de bioseguretat, ja que no és una vacuna inactivada. El prototip PIMC també va produir efectes positius en diversos dels paràmetres analitzats, tot i que en menor mesura. No obstant això, aquesta primera versió encara té limitacions tècniques relacionades amb la pèrdua de material antigenic durant el procés d'inactivació del fagh, un aspecte que actualment s'està optimitzant. En general, els resultats obtinguts amb aquestes vacunes justifiquen estudis addicionals per explorar i consolidar la seva utilitat com a eines complementàries en el control de la tuberculosi animal.
