La importància dels hostes silvestres a la transmissió de la tuberculosi animal sembla incrementar a mesura que la prevalença de la malaltia disminueix en el bestiar. No obstant això, els estudis centrats en fauna silvestre en àrees de baixa de prevalença de tuberculosi són escassos. Per aquest motiu NEIKER ha investigat la presència d'aquesta malaltia en la fauna silvestre del País Basc, una regió amb baixa prevalença de tuberculosi bovina (<0,1%). A més, també va estudiar la distribució espacial i temporal dels genotips dels ceps que circulen entre els animals silvestres i domèstics infectats, per tal de buscar possibles connexions epidemiològiques entre els mateixos. Per a això, es van mostrejar limfonodes de 1.472 mamífers silvestres durant un període de 10 anys, per tal d'analitzar-los mitjançant cultiu, i realitzar el genotipatge dels obtinguts mitjançant la tècnica de DVR-spoligotyping. Es van detectar 10 casos de tuberculosi en senglar (1,12%) i 4 casos en cérvol (2,40%), mentre que no es va detectar cap cas en teixó o en les altres espècies silvestres analitzades. En total, es van identificar 5 espolgotips de Mycobacterium bovis (SB0121, SB0134, SB0881, SB2354, SB1086) i un de M. caprae (SB0415) en els ungulats silvestres. Alguns dels espoligotips de M. bovis identificats corresponen amb els més freqüents trobats en el bestiar boví de la regió. A més, els espoligotips SB0121 i SB0134 van ser detectats en senglars i vaques procedents de zones molt properes. L'espoligotip de M. caprae SB0415 es va trobar tant en cérvol i senglar com en bestiar boví i caprí.
Així doncs, encara que no s'hagin detectat casos de tuberculosi en els teixons de País Basc, i tot i que el conjunt de casos detectats en fauna silvestre no sigui elevat, s'ha descobert una possible connexió entre els espoligotips trobats a les vaques i en els senglars infectats. Cap hoste competent, ja sigui domèstic o silvestre, ha de ser ignorat a l'hora de desenvolupar estratègies de control enfront de la tuberculosi.
Aquest treball ha estat finançat per l'INIA (RTA2014-00002-C02-02) ha estat publicat a la revista European Journal of Wildlife Research. Es pot consultar el treball a través d'aquest enllaç.
