A la regió transpirinenca els programes d'eradicació de la tuberculosi bovina (TBb) es desenvolupen en un context social marcat per actituds fatalistes cap al control de la malaltia i una gran desconfiança entre els diferents actors que dificulta l'acceptabilitat del programa d'eradicació. Les estratègies discursives utilitzades als debats públics poden donar lloc a diferents percepcions i opinions, i influir el grau de confiança entre les parts interessades i el seu nivell de compromís. Per això, un dels objectius del projecte INNOTUB ha estat caracteritzar la comunicació sobre TBb entre ramaders i veterinaris de la regió transpirinenca i, mitjançant accions participatives, desenvolupar recomanacions per millorar les estratègies de comunicació existents. L'estudi va revelar l'existència d'un debat controvertit sobre la TBb on cada col·lectiu defensa posicions diferents: els veterinaris i els investigadors “lluiten” contra la bTB i “avancen” cap a l'eradicació, mentre que els ramaders se situen en un marc de “sacrifici”, exercint un paper majoritàriament passiu. La comprensió heterogènia de la malaltia es reflecteix també en els temes tractats: la comunicació institucional i científica se centra gairebé exclusivament en la detecció i el control de la malaltia. Per contra, els ramaders estenen la seva comunicació a una varietat més gran de temes, indicant la seva preocupació per diferents aspectes relacionats amb la TBb i no només per la malaltia en si.
Els resultats destaquen la necessitat de crear una visió (i un llenguatge) comú sobre la TBb, ampliant el debat sobre temes que afecten i/o preocupen de manera directa ramaders. Resulta també important empoderar i visibilitzar els ramaders, com a subjectes actius i actors fonamentals dels programes de control. A més, les activitats participatives dutes a terme amb ramaders i veterinaris van plantejar una sèrie de millores en la comunicació actual sobre la bTB, amb l'elaboració de les propostes següents: (i) Crear espais de trobada participativa per compartir informació, fer reflexions conjuntes i contribuir a la cerca de solucions. (ii) Donar més valor a la feina feta per ramaders i veterinaris privats. (iii) Millorar l'accessibilitat de les dades (sobre situacions epidemiològiques). (iv) Desenvolupar protocols clars (i per escrit) i elaborar material informatiu visual (infografies, vídeos curts, fitxes, etc.). (v) Redissenyar els cursos formatius i dacreditació, incloent continguts relacionats amb aspectes socials i econòmics, i proporcionant eina que facilitin la comunicació. (vi) Augmentar la participació de tots els actors en el disseny dels protocols; per exemple, establint 'Comitès locals' amb representants de ramaders, veterinaris i serveis oficials que puguin donar suport a la presa de decisions sobre casos específics. Tanmateix, perquè això sigui possible, tant el sector ramader com els veterinaris privats haurien d'organitzar-se i fer un debat intern per identificar necessitats, prioritats i obstacles que dificulten el treball quotidià i, d'aquesta manera, estar més ben preparats per participar en els processos de presa de decisions.
Aquest estudi, liderat per la UAB en el marc de l'INNOTUB project (grant number EFA357/19/INNOTUB), ha estat finançat pel programa Interreg-POCTEFA 2014-2020 i cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Els seus resultats han estat publicats a la revista Preventive Veterinary Medicine i l'article és de lliure accés al següent enllaç.
