Com es transmet entre animals?
Els animals infectats eliminen micobacteris principalment a través de les secrecions respiratòries o bé la femta. El contagi es produeix quan un animal inhala aquestes micobacteris o bé al menjar o beure en una zona contaminada.
Tuberculosi zoonòtica
Hi ha un risc de transmissió de la tuberculosi animal a les persones.
En els països en què hi ha un programa de control, la tuberculosi zoonòtica és poc comuna i hi poden haver coses quan s’inhalen micobacteris eliminades per animals infectats o bé a partir de lesions d'animals infectats.
També es pot transmetre de forma indirecta, a través del consum de llet contaminada o productes lactis. A les regions on la higiene alimentària s'aplica amb coherència, el risc per al públic en general s'ha reduït.
No obstant això, la infecció per la tuberculosi zoonòtica segueix sent un risc professional per a ramaders, treballadors en els escorxadors, carnissers i veterinaris.
Quin paper té la fauna salvatge?
Alguns animals salvatges presents a la regió transpirinenca, com el senglar i el cérvol, poden ser reservoris d'aquesta malaltia i transmetre-la al bestiar de la zona.
A més d'això, en els últims anys, s'ha descrit la presència de la infecció en altres animals també presents a la regió com són el teixó i rosegadors.
En els animals domèstics, la tuberculosi provoca grans pèrdues econòmiques degudes principalment a les restriccions associades al control de la malaltia i, per això, segueix sent una preocupació per a les autoritats europees.
Davant aquest problema, el projecte INNOTUB vol estudiar i millorar la gestió del control de la malaltia a la zona transpirinenca on hi ha més risc de contacte entre fauna domèstica i salvatge.
Font: Bernat Pérez de Val i Ana Balseiro. Pequeños rumiantes y tuberculosis en España. Albéitar, núm. 228, setembre 2019, pàg. 26-29.
